Pareix ser que l’aleteig d’una mosca a Anglaterra pot provocar rius amb salmó a Iemen. O això és el que deu pensar Alfred Jones (E. McGregor), un senzill i semi autista científic al què li pertany una vida tan trista que ha d’agrair el sexe esporàdic i descafeïnat a la seva insulsa dona.
Tot canviarà quan entren en escena una sèrie de circumstàncies enredades que provoquen un canvi vital; qüestions de política internacional empenyen a pensar que la implantació de la pesca del salmó a Iemen pot ser el rentat de cara que necessita el govern britànic amb les seves relacions àrabs. La pel·lícula és romàntica, però el transfons polític és molt interessant. A primera vista pot parèixer una caricatura dibuixada amb humor, però no hi ha dubte de què el món en què vivim funciona més o manco així. Escàndols bèl·lics tapats amb eslògans grans, lluminosos i sorollosos. Els diners són els músics, els polítics només afinen els instruments per a què les peces sonin bé.
La senyoreta Harriet Chetwode-Talbot representa la intel·ligència d’aquells que es troben com a peixos dins l’aigua. És camaleònica, un personatge molt interessant que contrasta amb l’avorrit senyor Jones, tan covard com la vida li permet. Ella es maneja bé a totes les situacions, aconseguint evidentment anar sempre impecable. És un d’aquests estereotips de dona que enveges a la pantalla però odiaries a la realitat.
I finalment, Amr Waked, el xeic àrab ric i bon al·lot. Una bellíssima persona plena de filosofia, saviesa, respostes i respecte, a l’altre extrem de l’extremisme àrab.
Quin dels tres personatges és més inverosímil no ho sé dir. Només sé que la mescla de tot junt fa una pel·lícula amena, amb una primera mitja hora molt ben parida, que a mi m’ha sorprès molt gratament. I diré mes: a Ewan McGregor les històries amb aigua li venen com un guant.
MillorSolaQueMalAcompanyada 