The Invitation

Quan algú està familiaritzat amb el món del cinema i el thriller o el terror es compten entre els seus gèneres favorits, el visionat de noves pel·lícules d’aquest àmbit sovint es converteix en una decepció. La imprevisibilitat hauria de ser sempre un dels leitmotivs d’aquest tipus d’històries, i qualsevol spoiler estaria vetat i sotmès a càstig de pena de mort per enverinament.

De rouille et d’os

Preciosa apologia al sofriment. Un drama en tota regla on superherois lluiten dies sencers per cada segon de felicitat. 

Oscars – Millor fotografia de tota la història

Stuck in love

“Encallat en l’amor” seria la traducció lògica i correcta d’aquest títol, que va acabar per ser traduït com “Un hivern a la platja” en la nostra llengua. Deduesc que la sonoritat no va agradar, i que amb el títol traduït correctament el preespectador es faria un idea errònia d’allò que anava a veure, com si es tractés més d’una comèdia romàntica prefabricada. I no és el cas.

Sí, té punts de comèdia. I sí, xerra d’estimar. I sí, agradarà a un públic molt ampli. Però en cap cas és un producte quotidià fabricat i embotellat en sèrie.

Pain and gain

Poca publicitat i poc renou al nostre país, no?, tot i sa crítica favorable i el gran èxit de taquilla a Estats Units. Injust, ja que en conjunt és una bona combinació de tots els elements i el resultat final és exactament el que s’havia promès (molt de múscul i poc cervell)… i un poc més.

La idea és coneguda, ja l’hem vist moltes vegades; un grup cutre s’ajunta per dur a terme una cutre estafa amb mètodes… sí, cutres també. Però a n’aquesta història se li ha d’admetre una volta de rosca més que garanteix 129 minuts d’entreteniment i diversió. El muntatge i la fotografia, amb els seus corresponents filtres i una il·luminació especial, fan les tapes atractives, i un divertit guió sumat a bones actuacions aconsegueixen que l’interior valgui la pena.

Salmon Fishing in the Yemen

Pareix ser que l’aleteig d’una mosca a Anglaterra pot provocar rius amb salmó a Iemen. O això és el que deu pensar Alfred Jones (E. McGregor), un senzill i semi autista científic al què li pertany una vida tan trista que ha d’agrair el sexe esporàdic i descafeïnat a la seva insulsa dona.

Cinc regals

Encenc sa tele i només veig dos tipus d’anuncis repetits fins a l’infinit: joguines (“piles no incloses”) i perfums (perfums eròtics, perfums pornogràfics, perfums excitants, perfums… quin tipus de creatius pensen la publicitat dels perfums?). Heu encertat: arriba Nadal, i amb ell, les horribles produccions hollywoodianes familiars sobre pares noëls, trineus, neu, llumets horteres i bones accions.

Lo imposible

Abans de començar, m’agradaria deixar clar que deixaré de banda dues de les característiques de la pel·lícula que podrien semblar impossibles d’ingnorar:
1. la nacionalitat i la recaptació (film espanyol més taquiller de la història. Quina importància pot tenir quan pelis -ni es mereixen el nom sencer de “pel·lícula”- com “Twilight”* arrasen a taquilla? Nacionalitat+taquilla pot ser un bon termòmetre social, però cinematogràficament no demostra res)

Ruby Sparks

Ruby Sparks és nom de dona. És el nom de la dona que penses que vols, però que quan tens resulta incòmoda. Ruby Sparks és la invenció feta realitat de Calvin, un jove escriptor superat pel seu propi èxit. Ruby Sparks és la prova vivent de què no existeix la perfecció, de què el lliure albir de la gent que ens envolta és el responsable d’espenyar els nostres somnis i expectatives més anhelades.

Pay it forward

S’altre dia vaig tornar a topar amb aquesta vella coneguda, i no vaig poder fer res més que auto donar-me sa raó i confirmar per sisena o setena vegada que és una boníssima història. La vaig tornar veure encantada, i vaig comprovar que no ha perdut efectivitat, almenys no per jo. M’arriscaria a dir, i no m’equivocaria, que és més actual que mai.