Quan algú està familiaritzat amb el món del cinema i el thriller o el terror es compten entre els seus gèneres favorits, el visionat de noves pel·lícules d’aquest àmbit sovint es converteix en una decepció. La imprevisibilitat hauria de ser sempre un dels leitmotivs d’aquest tipus d’històries, i qualsevol spoiler estaria vetat i sotmès a càstig de pena de mort per enverinament. Continua llegint “The Invitation”
Preciosa apologia al sofriment. Un drama en tota regla on superherois lluiten dies sencers per cada segon de felicitat. Continua llegint “De rouille et d’os”
“Encallat en l’amor” seria la traducció lògica i correcta d’aquest títol, que va acabar per ser traduït com “Un hivern a la platja” en la nostra llengua. Deduesc que la sonoritat no va agradar, i que amb el títol traduït correctament el preespectador es faria un idea errònia d’allò que anava a veure, com si es tractés més d’una comèdia romàntica prefabricada. I no és el cas.
Sí, té punts de comèdia. I sí, xerra d’estimar. I sí, agradarà a un públic molt ampli. Però en cap cas és un producte quotidià fabricat i embotellat en sèrie. Continua llegint “Stuck in love”
Era necessària una revisió del gènere, però era poc probable que sortís tan bé. La darrera dècada de sèries policíaques, assassinats, forenses i investigacions en general han deixat una llarga llista d’episodis prefabricats amb personatges més o menys carismàtics i sempre previsibles. El poc risc de Bones, el Mentalista, Castle, CSI i uns llargs punts suspensius s’ha vist compensat amb bones audiències, la qual cosa no ha fet més que incrementar i multiplicar any rere any aquest format avorrit i pla.
Ara algú ha dit basta… i en quin moment. Matthew McConaughey (Rust Cohle en la sèrie) impecable i en estat de gràcia després de guanyar l’Òscar és el company introvertit de Woody Harrelson (Martin Hart), fart de la vida familiar i monòtona on s’ha deixat endur. Continua llegint “True Detective”
Poca publicitat i poc renou al nostre país, no?, tot i sa crítica favorable i el gran èxit de taquilla a Estats Units. Injust, ja que en conjunt és una bona combinació de tots els elements i el resultat final és exactament el que s’havia promès (molt de múscul i poc cervell)… i un poc més.
La idea és coneguda, ja l’hem vist moltes vegades; un grup cutre s’ajunta per dur a terme una cutre estafa amb mètodes… sí, cutres també. Però a n’aquesta història se li ha d’admetre una volta de rosca més que garanteix 129 minuts d’entreteniment i diversió. El muntatge i la fotografia, amb els seus corresponents filtres i una il·luminació especial, fan les tapes atractives, i un divertit guió sumat a bones actuacions aconsegueixen que l’interior valgui la pena. Continua llegint “Pain and gain”
Moltes velles conegudes comencen o acaben, algunes amb un gran impacte mundial. L’episodi final de Breaking Bad ha triomfat, i cap conversa s’escapa de fer-li una referència; mentre, jo m’he d’allunyar perquè NO HE SEGUIT AQUESTA SÈRIE. Sí, queda pendent.
També comencen noves temporades de veteranes, com The Walking Dead o American Horror Story. Sempre són d’agrair les temporades que comencen ara i ajuden a amenitzar l’arribada de la tardor i l'”adéu” a les platges, el sol i el temps lliure. Continua llegint “Orange is the new black”
Un més sencer en blanc. Cap ganes d’escriure, d’analitzar, profunditzar… Però arriba Març, i, pareix mentida, encara fa fred i plou, així que pareix obligat fer alguna coseta.
Pensàveu que després de les colònies i perfums estaríem salvats? Que les agències publicitàries ens donarien treva, i s’exprimirien una mica més el cervell, robant-nos algun somriure involuntari? No amics, aquesta no és la nostra realitat televisiva. Tot i tenir un alt nivell publicitari, ara toca empassar-se el ritual hivernal post-nadalenc: refredats, nassos embossats, tos i mal de coll. Continua llegint “Grip i mocs”
Pareix ser que l’aleteig d’una mosca a Anglaterra pot provocar rius amb salmó a Iemen. O això és el que deu pensar Alfred Jones (E. McGregor), un senzill i semi autista científic al què li pertany una vida tan trista que ha d’agrair el sexe esporàdic i descafeïnat a la seva insulsa dona. Continua llegint “Salmon Fishing in the Yemen”
MillorSolaQueMalAcompanyada 