Zadie Smith

Imatge

White teeth / On beauty 

Ençat la secció de literatura amb aquesta gran autora que he tengut el plaer de descobrir recentment.

Tan sols he llegit dues de les seves obres, però no dubteu que miraré de trobar tot el que pugui, perquè l’estil de Zadie i les històries que explica no cansen.

Si obris un llibre seu estaràs davant de literatura molt moderna; històries de multiculturalitat a grans ciutats on famílies del segle XXI intenten portar vides normals sense gaire èxit. La gent i les històries s’entrellacen i s’embullen fins a límits extrems; imagin a l’autora davant la pantalla del seu portàtil escrivint i rient igual que a un nin petit enfront del seu terrari de formigues, experimentant i observant com reaccionen els insectes al seu micromón mentre ell les enlluerna amb una lupa…

Les paraules i les expressions estan escollides amb molt de gust, i fan que sigui molt senzill enganxar-te a la lectura. A més, els personatges (amb molts de defectes i algunes virtuts, com a la vida real) són bastant imprevisibles; no és fàcil decidir si t’encanten o els odies, la qual cosa fa que llegeixis i avancis més i més per esbrinar finalment qui és l’heroi i qui el vilà. Vos avanç una cosa: no espereu trobar lliçons morals, ni herois ni vilans. La lliçó final és que no existeixen blancs ni negres més enllà que en la pell dels protagonistes.

Xerrant de pells, no m’estranya que Zadie s’hagi convertit en l’abanderada de la literatura negra. Els seus personatges més potents són dones negres amb caràcter i personalitat, que s’enfronten als problemes des d’una perspectiva marcadament diferent que la resta, degut a distàncies culturals. Per tant, s’aconsegueix un retrat bastant complet, ame i divertit de la dona negra contemporània.

Després de descriure el plaer de llegir a Zadie Smith, deixau-me que li posi una pega. L’argument d’aquestes dues novel·les és bastant similar. Per això pens que la primera que llegiu serà sempre la millor, perquè la segona perdrà el factor sorpresa… En qualsevol cas, com a consell recomanaria no llegir dos llibres seus seguits, intentar deixar espai i lectura suficient enmig i així seguir apreciant la màgia d’aquesta autora.

Deixa un comentari