Avui deixam de banda el drama i l’angoixa per xerrar d’una comèdia fresca, lleugera i original.
En primer lloc, el que sorprèn de Modern Family és el format. Està gravada a l’estil “mocumentary”, és a dir, ficció presentada com a documental. Ara resulta evident que aquest estil amplifica els efectes humorístics moltíssim (els actors mirant directament a càmera, fent còmplice a l’espectador, les mini-entrevistes que completen les històries, fins i tot els moviments bruscs de càmera), però l’èxit no estava ni molt manco garantit. És fàcil identificar una bona idea quan ja ha triomfat, però no tant quan t’arrisques per primer cop. En fi, el format és tot un encert, i crec que aquest tipus d’humor pot arribar a marcar un camí (com va passar en el seu moment amb Friends i les sèries de pisos compartits, per exemple).
Com el nom indica, la sèrie relata les aventures d’una família moderna des d’una perspectiva còmica. La mescla de generacions, sexes i nacionalitats compliquen però també enriqueixen els problemes quotidians. En Jay és el cap de família, d’uns seixanta anys, divorciat i casat de nou amb Gloria, una impressionant colombiana amb un fill, Many, pre-adolescent i molt aMANYerat. Claire i Mitchell són els fills de Jay; la primera està casada amb Phil, i té tres fills, diferents entre ells com la nit i el dia. Mitchell és gay, i té una filla adoptiva amb Cam.
Tot i l’estructura familiar, que dona molt de joc, els guions són “elegants”, molt cauts amb temes sensibles. Avesats a conversacions i comportaments molt més salvatges (Family Guy, Shameless), Modern Family retorna a un humor per a tota la família.
Un dels seus punts forts és l’evolució dels personatges. Els infants van creixent (anam ja per la quarta temporada), i contràriament del que passa als Simpsons (la sèrie d’humor familiar per excel·lència) també evolucionen mentalment. Així doncs, l’espectador és testimoni de quan Cam i Mitchell adopten a Lily, però també quan aquesta comença a caminar, a parlar… Luke és l’altra exemple clar: durant la primera temporada sembla un personatge “pin” (que decora, però que es pot llevar i posar), mentre que va guanyant força a mesura que passen les temporades.
Capítols curts de 20 minuts, àgils i frescos; crea una addicció sana, addicció a les ganes de riure i evadir-se de la tan sovint lletja realitat.
MillorSolaQueMalAcompanyada 