How I met your mother

Aquesta sitcom s’ha convertit en el punt de referència de la nostra quinta; és una qüestió de popularitat i durada. Ens acompanya des del 2005, la qual cosa significa que ja duu més de set anys emetent-se, i ha reunit a milions d’espectadors davant les pantalles. Podríem dir que d’alguna manera és una de les comèdies que ha vist renàixer el boom de les sèries i a la vegada ha estat una de les primeres que l’audiència ha preferit veure íntegrament a través d’Internet.

Cinc regals

Encenc sa tele i només veig dos tipus d’anuncis repetits fins a l’infinit: joguines (“piles no incloses”) i perfums (perfums eròtics, perfums pornogràfics, perfums excitants, perfums… quin tipus de creatius pensen la publicitat dels perfums?). Heu encertat: arriba Nadal, i amb ell, les horribles produccions hollywoodianes familiars sobre pares noëls, trineus, neu, llumets horteres i bones accions.

Lo imposible

Abans de començar, m’agradaria deixar clar que deixaré de banda dues de les característiques de la pel·lícula que podrien semblar impossibles d’ingnorar:
1. la nacionalitat i la recaptació (film espanyol més taquiller de la història. Quina importància pot tenir quan pelis -ni es mereixen el nom sencer de “pel·lícula”- com “Twilight”* arrasen a taquilla? Nacionalitat+taquilla pot ser un bon termòmetre social, però cinematogràficament no demostra res)

Ruby Sparks

Ruby Sparks és nom de dona. És el nom de la dona que penses que vols, però que quan tens resulta incòmoda. Ruby Sparks és la invenció feta realitat de Calvin, un jove escriptor superat pel seu propi èxit. Ruby Sparks és la prova vivent de què no existeix la perfecció, de què el lliure albir de la gent que ens envolta és el responsable d’espenyar els nostres somnis i expectatives més anhelades.

Pay it forward

S’altre dia vaig tornar a topar amb aquesta vella coneguda, i no vaig poder fer res més que auto donar-me sa raó i confirmar per sisena o setena vegada que és una boníssima història. La vaig tornar veure encantada, i vaig comprovar que no ha perdut efectivitat, almenys no per jo. M’arriscaria a dir, i no m’equivocaria, que és més actual que mai.

Modern Family

Avui deixam de banda el drama i l’angoixa per xerrar d’una comèdia fresca, lleugera i original.

En primer lloc, el que sorprèn de Modern Family és el format. Està gravada a l’estil “mocumentary”, és a dir, ficció presentada com a documental. Ara resulta evident que aquest estil amplifica els efectes humorístics moltíssim (els actors mirant directament a càmera, fent còmplice a l’espectador, les mini-entrevistes que completen les històries, fins i tot els moviments bruscs de càmera), però l’èxit no estava ni molt manco garantit. És fàcil identificar una bona idea quan ja ha triomfat, però no tant quan t’arrisques per primer cop. En fi, el format és tot un encert, i crec que aquest tipus d’humor pot arribar a marcar un camí (com va passar en el seu moment amb Friends i les sèries de pisos compartits, per exemple).

Kalifornia

El desenvolupament d’aquesta història es basa en una idea genial: fer una pel·lícula sobre un periodista que escriu sobre assassins sobre els que opina un assassí en primera persona. Se suprimeixen amb bon gust i criteri molts dels tòpics repetits fins a l’infinit que parlen d’assassins malvadíssims i solitaris que s’enfronten a un món ple d’herois intel·ligents que els persegueixen i els aniquilen.

Zadie Smith

White teeth / On beauty 

Ençat la secció de literatura amb aquesta gran autora que he tengut el plaer de descobrir recentment.

Tan sols he llegit dues de les seves obres, però no dubteu que miraré de trobar tot el que pugui, perquè l’estil de Zadie i les històries que explica no cansen.

Marrakesh

Marroc – 2011
By: Mireia Covas

Tamarindo

 

Costa Rica – 2009
By: Mireia Covas